Nomenclatura i datació
Com amb períodes geològics més antics, les capes rocoses que defineixen el Cretaci estan ben identificades, però les dates exactes del principi i final del període són incertes per uns quants milions d'anys. El Cretaci i el Juràssic no estan separats per cap gran extincióo augment de la diversitat. Nogensmenys, la fi del període està molt marcada, essent limitada per una capa rica en iridi trobada arreu del món que es relaciona amb el cràter de Chicxulub al Yucatán i al golf de Mèxic. Aquesta capa ha estat estrictament datada a fa 65 milions d'anys. Aquesta col·lisió meteòrica és probablement la causa de l'event d'extinció Cretaci-Terciari.
El Cretaci va rebre el seu nom (del mot llatí creta, que vol dir guix) per les extensives capes de guix (carbonat de calci dipositat per les closques d'invertebrats marins) que es troba en el Cretaci Superior de Gran Bretanya i l'Europa continental adjacent.
Divisions
El Cretaci està dividit normalment en Cretaci Inferior i Cretaci Superior. Els estadis faunals, del més recent al més antic, són:
| Cretaci Superior | |
| Maastrichtià | (70,6 ± 0,6 – 65,5 ± 0,3 milions d'anys) |
| Campanià | (83,5 ± 0,7 – 70,6 ± 0,6 milions d'anys) |
| Santonià | (85,8 ± 0,7 – 83,5 ± 0,7 milions d'anys) |
| Coniacià | (89,3 ± 1,0 – 85,8 ± 0,7 milions d'anys) |
| Turonià | (93,5 ± 0,8 – 89,3 ± 1,0 milions d'anys) |
| Cenomanià | (99,6 ± 0,9 – 93,5 ± 0,8 milions d'anys) |
| Cretaci Inferior | |
| Albià | (112,0 ± 1,0 – 99,6 ± 0,9 milions d'anys) |
| Aptià | (125,0 ± 1,0 – 112,0 ± 1,0 milions d'anys) |
| Barremià | (130,0 ± 1,5 – 125,0 ± 1,0 milions d'anys) |
| Hauterivià | (136,4 ± 2,0 – 136,4 ± 1,5 milions d'anys) |
| Valanginià | (140,2 ± 3,0 – 136,4 ± 2,0 milions d'anys) |
| Berriasià | (145,5 ± 4,0 – 140,2 ± 3,0 milions d'anys) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada