19 d’abr. 2013

Octavi August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Nàpols, 19 d'agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
Nebot i hereu de Cèsar, s'imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l'assassinat de Juli Cèsar l'any 44 aC. Des de l'any 31 aC governà l'imperi de facto, tot i que fins l'any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se'l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.

Noms i títols d'August

El nom de naixement d'August fou Caius Octauius Thurinus. Després de l'adopció testamentària que en féu Cèsar ell acceptà els seus noms Caius Iulius Caesar, probablement sense posar-hi l'addició, convencional en aquests casos, d'Octauianus. No obstant això, fou anomenat Octavi, en el temps de la seva ascensió, en la literatura històrica, per a diferenciar-lo de Cèsar. El títol honorífic d'August (El de bons auguris), el qual esdevingué el títol fonamental de tots els emperadors romans, li fou atorgat pel Senat el 16 de gener de l'any 27 aC. Aquest fet ha marcat, tradicionalment, l'inici oficial de l'imperi Romà. En el moment de la seva mort, tots els seus títols eren Imperator Caesar Divi filius Augustus, Pontifex Maximus, Consul XIII, Imperator XXI, Tribuniciae potestatis XXXVII i Pater patriae.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada